Un libro necesario.

Fa un parell de mesos vaig llegir 'El Consentimiento' de Vanessa Springora. Des d'aleshores l'he recomanat moltíssim i seguiré fent-ho fins que llegeixi unes memòries que m'enfadin tant amb el món com les de Vanessa Springora. A França hi ha un problema d'arrel amb la pedofília, a França i a tot arreu. Però el llibre de Springora tracta de com la societat francesa lloa el pedòfil i abandona la víctima perquè total, tot el que passa al llibre és "consentit". Però fins a quin punt una nena adolescent de 13-14 anys pot consentir una relació amb un personatge de 50? Amb un caçador que busca una nova presa. Aquest llibre és una descripció progressiva de com falla tot, com una societat moderna abandona a la seva sort una adolescent sota el pretext d'això és el que has volgut. A Springora li falla tothom des dels seus pares, l'escola, un metge (terrorífica aquella imatge del metge), la policia, el món editorial francès, els intel·lectuals i pensadors del moment, tots fallen. I a més, ningú paga per res. Springora explica molt fredament tot el que va viure d'adolescent i anys després quan el desgraciat la va seguir assetjant. Que ha estat molt enfadada ho sabem, però en aquest llibre no la llegim enfadada. Llegim una dona que sap que el que ha viscut és una merda, però que se situa per sobre dels fets. No la llegim com a víctima. Llegim una Springora molt serena. I una dona serena és una dona que fa por als homes pedòfils i abusadors. Llegim algú que vol denunciar que hi ha un problema de fons i que ja n'ha tingut prou de mantenir-se al marge en silenci. No he dit que el seu abusador era un escriptor famós que tenia documentats tots els seus abusos en llibres publicats. I que el món editorial francès s'excitava amb els nous relats i memòries de l'abusador. No ho he dit perquè sembla impossible que això passés a principis dels 90. Per acabar, als Cesar del 2020 l'actriu Adèle Haenel marxava dels premis cridant "Bravo la pédophilie" quan van guardonar el pedòfil de Polanski. Les paraules de Haenel em van ressonar mentre llegia 'El Consentimiento' i crec que Springora crida el mateix amb el seu llibre. Ps. He llegit ressenyes esplèndides d'aquest llibre, la primera i que em va fer descobrir el llibre va ser la de @lectoralila. Ps2. He parlat d'Adèle Haenel als Cèsars, feu-vos un favor i mireu la meravellosa pel·lícula en la qual participava 'Retrato

Qué asco y qué rabia todo.